El Sindicat de Músics de Granollers i sa Comarca (1922-1944) / Francesc Sala
Sala, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 7-43 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La història del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca s'em-marca en moments de revifalla cultural a Catalunya, amb la generació d'un entramat d'entitats, corals, orfeons, escoles i orquestres que promovien la música com a element de creixement personal i de transformació col·lectiva. A Granollers, aquest petit ecosistema donà vida a l'Associació de Música de Granollers (1920), el Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca (1922), el Foment de la Sardana (1925), l'Escola Municipal de Música (1928) o el Jazz-Club (1935), a banda de múltiples orquestres i entitats. Aquesta ponència narra la història del Sindicat Musical, en què una colla de músics s'esforcen a reivindicar l'ofici i combatre la seva accentuada precarietat laboral, però també per adaptar-se als canvis de la societat de la seva època, fins que l'arribada del franquisme i l'exili tallaren el fil musical que teixí el lema de "Granollers, terra de músics!".

Dionís Puig (1853-1921) i els inicis de la meteorologia a Catalunya / Josep Ramon Miró
Miró, Josep Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 45-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Dionís Puig i Soler (1853-1921), nascut a Puigcerdà però resident a Granollers des del 1882, fou el màxim exponent del modernisme científic a Catalunya. Escrivà del jutjat de primera instància de Granollers, va dedicar la major part del seu temps lliure a l'estudi de la meteorologia, una ciència que aleshores encara estava a les beceroles. Fou el primer home del temps de la Catalunya de la seva època, i publicà els seus pronòstics a La Publicidad i La Veu de Catalunya. Participà en diferents comissions d'estudi sobre les pe-dregades i la possibilitat de pluja artificial, i va publicar un voluminós tractat amb les seves pròpies teories meteorològiques. Molt actiu en la vida social granollerina, va ser diverses vegades president del Casino de Granollers i també va estar vinculat amb la Unió Liberal i la Societat Coral Amics de la Unió. L'any 1910 se li concedí el títol de fill adoptiu de Granollers.

L'Assalt de Granollers pels carlins (17 gener 1875) : noves aportacions / Josep Maria Farnés
Farnés i Sararols, Josep M.


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'assalt de Granollers per uns tres mil carlins el 17 de gener de 1875 és un dels fets històrics més traumàtics de la història de la ciutat i també un dels episodis més significatius de la tercera guerra carlina a Catalunya (1872-1876). Aquest assalt ja va ser motiu d'una primera ponència presen-tada en el Centre d'Estudis l'octubre de 1981, a partir de la informació local disponible. En aquesta ponència es presenten noves aportacions sobre l'atac i les atrocitats sobre la població civil. La troballa de la narració, en primera persona, del cap de l'exèrcit carlí del Principat, Rafael Tristany, ens permet mostrar la seva planificació, plena de detalls desconeguts, i la defensa rela-tada per Serapio Noval, comandant militar de la caserna de Granollers, ens permet completar el relat de la batalla: els batallons que hi prenen part, els diversos incendis, presoners, ostatges, morts i ferits. La descripció es com-pleta amb la informació de la premsa de l'època.

Les Varietats locals d'horta al Vallès Oriental i la xarxa pagesa que les conserva / Jordi Puig
Puig, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 109-137 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2013 es va presentar un primer treball sobre les varietats hor-tícoles locals del Vallès Oriental, en el qual, a més de fer un inventari d'un total de 110 varietats conservades, s'indicava que hi havia aleshores dues xarxes d'agricultors conservacionistes: una formada per individus d'avança-da edat i una altra aglutinadora de gent jove (nous pagesos). Deu anys des-prés, els canvis que s'han produït en el model de conservació de les varietats locals a la comarca han estat radicals. D'una banda, bona part de la xarxa de gent gran que conservava llavors ha mort. Per contra, el nombre de varietats conservades s'ha incrementat gràcies a un nou model de preservació més complex, participatiu i polièdric en què la societat civil, l'administració i els joves pagesos han agafat el relleu a la pagesia tradicional. En aquest article, s'explica aquest canvi que s'ha produït en aquests deu anys i els mecanis-mes que han permès el nou model.

El Cens d'orquídies de Figaró-Montmany elaborat per Paul Wilcox / Enric Tello
Tello, Enric


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 141-158 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Paul Thomas Wilcox (1959-2022) fou un naturalista britànic que, després de deixar una feina de mecànic de precisió perquè l'empresa fa-bricava components d'armes, va decidir estudiar ciències ambientals. Va travessar França en bicicleta i arribà a Barcelona el 1991. Corprès per la riquesa floral i arbòria de Figaró-Montmany, l'any 2003 va decidir quedar-s'hi a viure. El 2009 va inventariar fins a 35 espècies d'orquídies al petit terme d'aquest poble, 14 de les quals arrenglerades a les cunetes de la carretera que remunta la vall dels Sots Feréstecs fins als Cingles de Bertí. En segar-les cada any la Diputació, aquestes cunetes esdevenen un prat lineal on les orquídies es poden refugiar de la invasió del bosc. La donació d'aquest in-ventari al Museu de Ciències Naturals de Granollers obeeix al desig de Paul Wilcox que donar a conèixer el patrimoni natural també ajudi a preservar-lo per a les generacions futures.

La Toponímia de Figaró-Montmany en la filatèlia i la numismàtica durant la Guerra Civil / Giovanni Pari, Josep Sauret, Antonino Segon
Pari, Giovanni


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 159-175 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Figaró-Montmany ha tingut al llarg de la seva història molts noms diferents, especialment durant la Guerra Civil. En aquest article analitzem la seva toponímia a partir de les actes municipals i dos altres tipus de docu-ments poc coneguts avui dia, ja que varen desaparèixer en acabar la Guerra Civil: el paper moneda emès per l'Ajuntament com a resposta a la crisi finan-cera que va patir Catalunya a l'inici del conflicte militar i els segells locals. Demostrem que l'emissió de paper moneda fou oficial, però que algunes de les emissions de segells locals tingueren un origen especulatiu no relacionat amb el municipi. A més, el nostre estudi permet evidenciar la diversitat de noms utilitzats de forma irregular a Figaró-Montmany durant el caòtic perí-ode de la Guerra Civil.

Les Fonts del Montseny sud-occidental : estudi teòric i evidència empírica / Oscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 177-203 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les fonts són un bé cultural que cal protegir, i és necessari el seu estudi científic teòric i empíric. S'explica el projecte Fonts del Montseny, una investigació que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analit-zat mineralment l'aigua de les de quatre zones: nord, oest, est, i Montseny sud-oriental. Es presenten els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, con-ductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 43 fonts del Montseny sud-occidental (Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, la Garriga, Figaró-Montmany i Tagamanent), d'un total de 90 fonts visitades. Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es desta-quen les principals correlacions entre paràmetres analitzats. Queda pendent per al futur pròxim la comparativa de resultats de les cinc zones geogràfiques en què s'ha dividit el Montseny.

Memòria històrica i represaliats del Franquisme a Mollet del Vallès / Genís Hernández
Hernández, Genís


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 205-218 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta els principals resultats del treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Gra-nollers per al curs 2021-2022. Per tal d'analitzar i valorar el tractament de la memòria històrica, el treball es centra en l'estudi de les víctimes de la Guerra Civil i represaliats del franquisme a Mollet del Vallès, i presenta com a exemple algunes històries de vida. En concret, s'hi recullen els testimonis de Pere Fortuny, nascut a Mollet del Vallès el 1933 i fill d'una família repre-saliada en la postguerra, i el de la família de Francisca Mejías, nascuda a Antequera (Málaga) el 1919 i refugiada de guerra a Mollet del Vallès. També s'ha volgut analitzar el coneixement que hi ha entre la població de Mollet de la història local d'aquest període i les accions que s'han portat a terme per a la recuperació de la memòria històrica.

El Vallès Oriental, objectiu militar durant la Guerra Civil : danys materials i reconstrucció / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 7-36 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola va provocar milers de víctimes entre soldats i civils, i també multitud de danys materials a Catalunya. Aquestes destruccions s'efectuaren a través dels enfrontaments bèl·lics: batalles, bombardejos i voladures de ponts. Per efectuar aquells bombardejos foren fonamentals les xarxes d'espionatge que informaren les autoritats rebels dels principals objectius de cada localitat, com va ser el cas de Granollers per al bombardeig del 31 de maig de 1938. Pel que fa a les destruccions de comunicacions, foren especialment destacades les que van protagonitzar les unitats republicanes en retirada durant els darrers moments de guerra. Posteriorment, les noves autoritats franquistes s'encarregaren de la reconstrucció de tots aquells estralls, sovint amb unitats de treballs forçats formades per presoners de guerra republicans. En aquest article fem una primera aproximació dels danys materials que es produïren durant la guerra a la comarca del Vallès Oriental.

Carles Riera (1956-2009) : música i educació musical a Granollers / Oriol Padró Cirera
Padró i Cirera, Oriol


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 37-63 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Carles Riera Pujal (Granollers, 1956-2009) va ser un clarinetista, pedagog i divulgador musical. Com a instrumentista va ser un dels primers d'Espanya a interessar-se pels clarinets històrics; en va esdevenir l'introductor i un dels pioners de la interpretació musical amb criteris històrics de casa nostra. En l'àmbit de la divulgació, va impulsar activitats per a tots els públics, especialment en col·laboració amb la Fundació "La Caixa", i assolí ressò també a tot l'Estat. A Granollers és especialment recordat per la seva tasca com a director de l'Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Maria Ruera, des d'on va promoure importants innovacions pedagògiques i organitzatives que encara avui resulten avançades i que poden ser llegides com a exemple dels canvis en el món educatiu experimentats al país des de la transició democràtica fins al tombant de segle XX al XX.

Ciència i cultura a Granollers durant el primer franquisme / Miquel Carandell Baruzzi
Carandell Baruzzi, Miquel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 65-94 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén explorar el panorama cultural i científic de Granollers des del final de la Guerra Civil fins els primers anys de la dècada de 1950. Per fer-ho, es fixa primer en aquelles organitzacions i entitats culturals afins al nou règim, en les quals, a principis dels anys 1940, una jove generació de granollerins va ser molt activa. A partir de mitjans dels anys 1940, un grup de persones més grans que havien lluitat en la guerra van reactivar algunes entitats existents abans del conflicte. Finalment, ja en els anys finals de la dècada de 1940 i els primers anys 1950, les dues generacions van convergir en la creació de l'Associació Cultural i el Centre d'Estudis de Granollers. Tot aquest panorama mostra un espai d'investigació i divulgació cultural i científica que es pot interpretar com la voluntat de creació d'una "esfera pública" menys subjecta al control estricte del règim.

Transformacions recents del riu Tenes i de la conca del Besòs : de la bromera a la llúdriga / Manel Isnard Blanchar
Isnard i Blanchar, Manel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 95-121 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El riu Tenes i la conca del Besòs han sofert moltes transformacions en els darrers anys. L'ocupació de les planes fluvials, que varen constrènyer el seu espai vital, l'abocament d'aigües residuals sense tractar i la reducció de la vegetació de ribera varen provocar la pèrdua de qualitat mediambiental del riu. La recuperació de tot l'espai fluvial no ha estat possible perquè els polígons, habitatges i infraestructures l'han ocupat. D'altra banda, la recuperació de la qualitat de les aigües superficials ha estat possible per la construcció dels sistemes de sanejament (col·lectors i depuradores), fet que ha propiciat el retorn de la vida als nostres rius. Els microorganismes, macroinvertebrats, amfibis i rèptils, peixos i mamífers, entre altres la llúdriga, han tornat a ocupar aquests ecosistemes fluvials, però les espècies exòtiques invasores, que es van apropiar d'aquests espais aprofitant el buit que havia provocat la pèrdua de qualitat mediambiental, encara són un dels greus problemes que pateix el riu.

La Primera època del Centre d'Estudis de Granollers (1952-1970) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 125-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Centre d'Estudis de Granollers és un dels més antics de Catalunya que encara continuen actius. Fou creat l'any 1952 com una secció de l'Associació Cultural de Granollers, que havia estat creada cinc anys abans i que ha continuat aixoplugant el Centre d'Estudis fins a l'actualitat. Els seus objetius, tant ara com des dels seus inicis, han estat promoure i difondre la recerca sobre la història, la societat, la cultura i el medi natural de Granollers i la comarca del Vallès Oriental, com també impulsar el debat sobre aquests temes. La forma en què aquests objectius s'han portat a terme han canviat al llarg d'aquests setanta anys d'història. A partir principalment de les actes de les reunions del Centre d'Estudis, que s'han conservat íntegrament i constitueixen un testimoni privilegiat de la seva activitat, en aquest article s'explora la primera època (1952-1970) de la seva llarga trajectòria.

Les Fonts del Montseny sud-oriental : estudi teòric i evidència empírica / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 151-176 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annèx amb relació de les fonts visitades i els resultats de les fonts analitzades. Resums en català i anglès.

L'article s'insereix en el debat científic sobre l'ús actual i valoració de les fonts, defensant que cal desenvolupar la percepció de les deus d'aigua com un bé cultural que cal protegir. S'explica breument el Projecte Fonts del Montseny, una investigació portada a terme al conjunt de la reserva de la biosfera que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analitzat mineralment l'aigua de les fonts del Montseny nord, oest i est. Es presenten les fonts de cinc municipis vallesans i els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, conductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 91 fonts del Montseny sud-oriental (Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Sant Esteve de Palautordera). Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es destaquen les principals correlacions entre els paràmetres analitzats.

El Riu Tenes : la qualitat de l'hàbitat fluvial a Bigues i Riells / Aleix Lladó
Lladó, Aleix


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 177-192 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Premi Camí Ral. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2020-2021. El treball consisteix en la comparació de diversos trams del riu Tenes (superiors i inferiors a la depuradora de Bigues i Riells), analitzant diferents paràmetres de qualitat de l'hàbitat fluvial a l'àrea del municipi de Bigues i Riells. S'hi estudien les característiques fisicoquímiques de l'aigua, però també la qualitat hidromorfològica i la qualitat biològica, és a dir, l'ecologia d'un ambient. Amb aquest objectiu, s'ha portat a terme un treball de camp, elaborant anàlisis, mostreigs i observacions per determinar en quin estat de conservació es troba el biòtop dels trams escollits del riu Tenes i valorar els efectes de la depuradora.

L'Ensenyament públic als municipis del Vallès Oriental entre els segles XVI i XVIII / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 7-39 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant l'època moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats, és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s'ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou règim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l'ensenyament públic entrés en una fase de declivi.

Art urbà a Granollers. El procés creatiu com a eina comunitària i educativa / Pau Farell i Lozano
Farell i Lozano, Pau


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 41-68 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

En els últims temps les fronteres de l'autoria i del lloc que ocupa la creació artística s'han anat difuminant. Per una banda, ja fa molts anys que alguns artistes consolidats han establert el carrer, els murs i l'espai públic com un context perfectament vàlid per a l'art, i els murs de les ciutats s'han convertit en suport d'imatges colpidores d'artistes de tots els estils. D'altra banda, l'autoria i la mà de l'artista ha anat perdent importància en pro del col·lectiu, sovint també de la comunitat, que té una participació important en el procés creatiu. En el panorama internacional, i Catalunya no n'és una excepció, hi ha molts artistes que fan de l'art urbà o de la pintura mural el seu terreny de creació. Aquest article aborda, a través d'intervencions realitzades a la ciutat de Granollers, les potencialitats que l'art pot tenir en l'àmbit educatiu i comunitari, més enllà de la pintura mural.

El BM Granollers i l'esport femení / Gemma Barbany, Lambert Botey, Ricard Caussa, Andrea De La Torre



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 69-90 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgin. Resums en català i anglès.

Des de l'any 2014, el BM Granollers és l'únic club de l'Estat espanyol que té els primers equips masculí i femení jugant en la màxima categoria dels seus respectius campionats. En el marc del 75è aniversari del club BM Granollers, aquest article explica la història i les circumstàncies que van emmarcar la progressiva incorporació de les dones a la pràctica de l'handbol a Granollers, i molt especialment en la trajectòria de l'equip sènior femení d'handbol, des dels seus orígens fins al moment actual en què, ja molt consolidat, juga en la divisió d'honor femenina. Aquesta trajectòria es divideix en tres etapes, que coincideixen amb tres moments històrics i socials molt determinats: els darrers anys del franquisme, els primers anys de democràcia i els primers anys del segle XXI. L'evolució de l'equip femení del BM Granollers és resultat tant del context d'aquests moments històrics com de la forma en què el club va intentar donar-hi resposta.

Els Mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica dels anys 1920 i 1930 / Ricard Bellera
Bellera, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 91-125 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article reconstrueix la tasca pedagògica dels mestres Celestí Bellera (1889-1940) i Rita Gibernau (1898-1958) a les escoles de Palou durant les dècades 1920 i 1930. S'han utilitzat fonamentalment les fonts documentals del fons personal de Celestí Bellera i Rita Gibernau, donat el 12 de març de 2020 a l'Arxiu Municipal de Granollers, que inclou un gran nombre de documents administratius, butlletins d'inspecció, correspondènccia, fotografies, treballs escolars i notes personals, així com les entrevistes enregistrades audiovisualment l'any 2011 a exalumnes i persones de l'àmbit més proper. A través d'aquesta documentació i d'aquests testimonis, s'ha intentat recuperar l'experiència educativa d'aquests dos mestres en un petit poble rural de la Catalunya d'ara fa un segle, en un període d'intensa renovació pedagògica com la que ells mateixos van protagonitzar a les escoles públiques de Palou, un poble rural que des del 1928 forma part del municipi de Granollers.

L'Informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915) / Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 129-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 1917, després d'unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya) i evitar d'aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l'estranger. En aquest article s'explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l'informe que el crític d'art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l'any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.